Els polímers conductors comuns inclouen:
Poliacetilè: Conegut per la seva estructura senzilla i alta conductivitat, tot i que la seva estabilitat a l'aire és difícil, es pot aconseguir una alta conductivitat mitjançant el dopatge de iode i l'estirament orientat.
Politiofè i polipirrol: Com a variants del poliacetilè, els seus àtoms d'hidrogen són substituïts per sofre o NH. Tot i que la seva conductivitat és lleugerament inferior a la del poliacetilè, la seva estabilitat és millor, cosa que els fa especialment adequats per a la fabricació de dispositius electrònics.
Polianilina: sintetitzada ja l'any 1910, es coneixia com a "negre d'anilina". La polianilina d'alta-conductivitat s'obté mitjançant la polimerització oxidativa de monòmers d'anilina en solucions aquoses àcides. La polianilina és molt atractiva en molts camps per la seva diversitat estructural, excel·lents propietats fisicoquímiques, propietats estables i procés de preparació senzill.
