Els additius antiestàtics són auxiliars funcionals utilitzats en polímers, recobriments, tèxtils i productes plàstics per millorar l'acumulació d'electricitat estàtica sobre o dins de la superfície del material. Els estàndards de la indústria tenen requisits específics per al seu rendiment, inclosos indicadors com ara conductivitat, resistivitat superficial, durabilitat i estabilitat tèrmica. En general, els additius antiestàtics han de mantenir propietats antiestàtiques estables durant tota la vida útil del material, sense afectar significativament la resistència mecànica, la transparència o la processabilitat del material base. A més, diferents àrees d'aplicació tenen requisits específics per a la concentració i dispersibilitat dels agents antiestàtics. Per exemple, els materials de pel·lícula prima requereixen una resistivitat superficial entre 10 ^ 9 i 10 ^ 12 Ω, mentre que els materials d'embalatge de components electrònics requereixen un control de conductivitat encara més estricte.
Pel que fa a la seguretat i la protecció del medi ambient, els estàndards de la indústria estipulen clarament que els additius antiestàtics han de complir les normatives toxicològiques i de protecció ambiental rellevants. Per exemple, la normativa europea REACH i la normativa de l'EPA dels EUA imposen límits estrictes a residus de metalls pesants, biodegradabilitat i emissions de compostos orgànics volàtils en additius químics. Per tant, quan desenvolupen i apliquen additius antiestàtics, els fabricants han de seleccionar matèries primeres que compleixin els requisits internacionals i nacionals de protecció del medi ambient i garantir que el producte final no alliberi substàncies nocives durant l'ús, evitant així danys a la salut humana i al medi ambient.
El control de qualitat i els mètodes de prova també són una part important dels estàndards de la indústria dels additius antiestàtics. Els estàndards solen especificar mètodes per al mostreig de materials, el pretractament i les proves de rendiment, com ara les proves de resistivitat superficial, les proves de resistivitat de volum, les proves d'estabilitat tèrmica i les proves d'envelliment. Aquestes proves asseguren que el producte manté efectes antiestàtics estables en diferents entorns de temperatura i humitat, alhora que ofereix als clients indicadors tècnics fiables. Durant el procés de producció, les empreses també haurien d'establir un sistema de proves complet per controlar les fluctuacions de rendiment entre lots, assegurant-se que cada lot de productes compleixi els requisits estàndard.
