Els materials superconductors són una classe de materials especials la resistència elèctrica dels quals desapareix completament i que presenten un diamagnetisme perfecte (efecte Meissner) quan la temperatura baixa per sota d'un determinat valor crític. En altres paraules, quan el material arriba per sota de la seva temperatura crítica (Tc), pot aconseguir una transmissió de corrent de resistència zero-sense pèrdua d'energia. Aquest fenomen no només permet que el corrent circuli infinitament pel cable sense degradar-se, sinó que també permet que el material repel·li camps magnètics externs, suspendint-se per sobre d'un imant i formant un efecte de bloqueig quàntic.
Els materials superconductors es poden classificar en superconductors convencionals de baixa-temperatura i superconductors d'alta-temperatura segons la seva temperatura crítica i el seu mecanisme físic. Els superconductors convencionals solen ser metalls o aliatges metàl·lics, com el plom (Pb) i el niobi-estany (Nb3Sn), amb temperatures crítiques baixes, majoritàriament per sota de 20K, que requereixen refrigeració d'heli líquid. Els superconductors d'alta-temperatura són principalment compostos basats en òxids de coure o-ferro, com ara YBCO i BSCCO, amb temperatures crítiques que arriben a l'interval de temperatura del nitrogen líquid (al voltant de 77 K), facilitant un refredament i aplicacions més econòmiques.
Els materials superconductors tenen àmplies aplicacions en la ciència i la tecnologia modernes, com ara la transmissió d'energia d'alta{0}}eficiència, forts trens de levitació de camp magnètic, imatges de ressonància magnètica (MRI), computació quàntica i acceleradors de partícules. A causa de la seva resistència zero i propietats diamagnètiques, els materials superconductors poden reduir significativament el consum d'energia, millorar el rendiment dels equips i impulsar el desenvolupament de tecnologies d'alta-precisió.
