Composició del material i proves de puresa: el rendiment dels materials superconductors està estretament relacionat amb la seva composició i puresa. Per tant, els estàndards de prova inclouen principalment una anàlisi precisa de la composició del material i un estricte control de la puresa. Això s'aconsegueix normalment mitjançant l'anàlisi química, l'anàlisi espectral i l'espectrometria de masses per garantir que el contingut de cada element del material compleix els requisits de disseny i que el contingut d'impureses es controla a nivells extremadament baixos.
Prova de temperatura de transició superconductora: la temperatura de transició superconductora és un dels indicadors de rendiment importants dels materials superconductors. Els estàndards de prova especifiquen mètodes per determinar la temperatura de transició superconductora, normalment utilitzant el mètode de quatre-terminals o el mètode de susceptibilitat magnètica de CA, per mesurar amb precisió la temperatura de transició de l'estat normal a l'estat superconductor i per avaluar-ne l'estabilitat a la temperatura.
Proves de densitat de corrent crítica: la densitat de corrent crítica és un paràmetre important per mesurar la capacitat dels materials superconductors de transportar corrent sota camps magnètics i temperatures específics. Els estàndards de prova especifiquen mètodes per determinar la densitat de corrent crítica, com ara els mètodes magneto-òptics i els mètodes d'electro-transport, per avaluar la capacitat de càrrega de corrent del material i l'estabilitat del camp magnètic.
Proves de rendiment del camp magnètic: el rendiment dels materials superconductors en camps magnètics també és un aspecte important dels estàndards de prova. Això inclou paràmetres de mesura com ara la temperatura de transició superconductora, la densitat de corrent crítica i la pèrdua d'histèresi sota camps magnètics per avaluar l'estabilitat i el rendiment dels materials en camps magnètics.
